I cada segon m'atura a les finestres dels llocs que mai vaig vore. Perquè sense els esborradors i encenedors no podem fer res minimament desen. Entens, no? No? Doncs pensa-ho, cal esborrar, i cal cremar. Ara bé, deixa la ment en blanc, puja, puja, puja i puja, ets a prop del cel? No? Puja mes. Puja, puja, puja. Ja hi ets? Ara cau i deixa que la sensació d'anar aproximan-te al lloc on t'agradaria estar, deixa que la flaire a somni intoxique la teua pituritària, deixa que la pell et creme com si fores a l'infern i que la seva lluentor et tanque els ulls apartan-te del món. Fantàstic eh, ara pensa que pots fer-ho quan vulges, quan suspengues, quan ploga, quan perda el teu equip o inclús després d'esternudar. Desperta els somriures del teu cos, esborra la tristesa i crema les llàgrimes.
