Conta la llegenda que al petit regne de Riverdead havia vingut un drac que causava estralls entre homes i bèsties. Per calmar-lo haurien d'oferir a la noia mes guapa del poble. Aquella, era òbviament la seua princesa, la princesa antiverd. No sabeu qui era? Jo vos ho explique.
Al petit regne de la princesa, conegut era el seu odi pel color verd. No tolerava que res al castell fora d'aquell color. Els cuiners havien de colorar els aliments, deixar pansir els arbres però sobretot i el més punitiu era anar vestit de verd. Suposava l'expulsió del regne. La nostra princesa havia obtingut un do diví, la seua bellesa. Ara se li girava en contra. L'única opció per a que el malvat drac no arrasara el regne era el seu sacrifici. Tot estava disposat pel 23 d'abril. El seu regne viuria en pau per sempre mes.
La nit abans pensant-hi va recordar un dia 23 de feia un any i deu mesos. Aquella nit va conèixer un cavaller del regne de la vall blanca. Amb una cuirassa taronja i els cabells de carbó li va preguntar si podia ballar amb ella. Va ser una de les millors nits de la seua vida. A l'alba, el cavaller va marxar però li va prometre que sempre seria al seu costat protegint-la de tot mal.
Quin mentider! Pensava trista de camí al sacrifici. Acompanyada de son pare, rei de Riverdead i de la cort reial van arribar a la cova del drac. A una distància prudencial del drac van lligar la princesa a un arbre i van marxar. El drac verd i gros va sortir de la cova i es va dirigir cap a ella.
La princesa va tancar els ulls, no li importava morir pel seu regne però aquell verd era totalment antiestètic. Qui li ho anava a dir que moriria així.
A dos passes de la princesa el drac va fer un crit anguniós, la princesa va obrir els ulls i va veure al cavaller de la vall blanca darrere del drac. Aquest li havia tallat la cua i li havia presentat batalla. Després de hores de combat el cavaller dels cabells de carbó estacà la seua espasa al pit de la bèstia. La sang brollà àmpliament i d'aquesta va nàixer un roser. Amb les roses del roig mes inténs que mai heu pogut imaginar. Va agafar una d'aquestes roses i va deslligar la princesa. Aquesta rosa és per tu, com el meu cor. Ella el va besar i van viure per sempre junts.
Milers d'anys després les seues ànimes es tornaven a trobar, i la història a repetir.
