Rebente quan encara tinc les mans brutes de resina, els peus de pintura i el cos de pols. Pose bas a +3 i el volum al màxim i el meu cor segueix els balls tribals de l'orxata. Tan simple, em tranquilitza fins que em tornen a manar una cosa darrere d'una altra entrant en un bucle que s'ha de trencar.
I bo, sort que encara puc parlar amb tu cada nit encara que uns i altres em furten l'ordinador també. T'agradarà.
https://www.youtube.com/watch?v=5bsXOcK9_Cw
I esperar que aribe setembre no per recuperar, sinó per recuperar-te.
Publicat a: Personal