No era bastant tortura ja la distància que ens separa que ara a sobre em confinen a una especie de torura 2.0 portant-me a Fontanars dels Alforins. Podré conectar-me allà que allà quan trobe a algun familiar caritatiu, o quan estiga al carrer davant de la biblioteca tirat com un yonki buscant la seua dosi digital. Però ara a sobre, els movils han deixat de funcionar, confinant-me a desesperar-me al rebre les teues perdudes i missatges als quals no puc tampoc contestar. Però bé.
Saps que m'encanta llegir-te, sobretot recordar-te, encara que ni tan sols puga ara parlar amb tu.
Cada somni em trasllada al teu costat i al despertar la teua imatge regna la meua ment fins que algu em trau de la meua experiència austral i em mana alguna feina banal, com arreglar teulades o pintar alguna façana. Tu vas obrir una escletxa al meu cor, el qual havia enfonsat baix tones de raciocini. Eixa escletxa al teu costat és va transformar en un torrent de sensacions cada una mes forta que l'anterior.
Estic al teu costat encara que semble impossible i pronte ho estarem un poc mes ;)
Tetres moltisim :*
