Sols. Junts. Sols. Junts.
Com el pèndul de Foucault, el món gira al nostre voltant.
Com les estacions. Quan tu no estàs tinc fred, em pose trist i pensatiu. És hivern quan tu me manques i em plante quan és estiu.
I com tantes coses, els trajectes entre Ontinyent i València son mes llarges, la ciutat és mes lletja i l'habitació mes buida.
Igual que focault ara estem separats però tornarem a estar junts.
Tic. Tac.
Entre la vall i el Túria.
Victor Micó
Publicat a: Personal