login
Inicia sessió

register
Registra't

L'heroi de la llegenda.

Articles de la categoria: Poesia i literatura

699d * 24h/d * 60m/h * 60s/m = 60 393 600s

Avui fem, 60 393 600 de segons pensant l'un amb l'altre. 60 393 600 des que ens vam besar per primer cop a Palamós. Avui, 60 393 600 segons després tenim encara milers de motius per somriure, per avançar, per conquerir un futur junts. Avui, tinc ganes de acabar amb el curs, de pujar cap amunt ben amunt cap al racó mes bonic de Catalunya i envair la teua habitació. Tinc ganes de fer feina. Tinc ganes d'estar amb tu.

I de fer-te un petó amb la mateixa intensitat que fa 60 393 600 segons.

23 Juny 2010 - Palamós

Un any i onze messos = tres-cents seixanta-cinc mes tres-cents trenta-quatre dies = setze mil set-cents setanta-sis hores = un milió sis mil cinc-cents seixanta minuts = seixanta milions tres-cents noranta-tres mil sis-cents segons

Bonus

Comentaris (4)22-05-2012 22:33:18Poesia i literatura

Sant Jordi de la Vall Blanca.

Conta la llegenda que al petit regne de Riverdead havia vingut un drac que causava estralls entre homes i bèsties. Per calmar-lo haurien d'oferir a la noia mes guapa del poble. Aquella, era òbviament la seua princesa, la princesa antiverd. No sabeu qui era? Jo vos ho explique.

Al petit regne de la princesa, conegut era el seu odi pel color verd. No tolerava que res al castell fora d'aquell color. Els cuiners havien de colorar els aliments, deixar pansir els arbres però sobretot i el més punitiu era anar vestit de verd. Suposava l'expulsió del regne. La nostra princesa havia obtingut un do diví, la seua bellesa. Ara se li girava en contra. L'única opció per a que el malvat drac no arrasara el regne era el seu sacrifici. Tot estava disposat pel 23 d'abril. El seu regne viuria en pau per sempre mes.

La nit abans pensant-hi va recordar un dia 23 de feia un any i deu mesos. Aquella nit va conèixer un cavaller del regne de la vall blanca. Amb una cuirassa taronja i els cabells de carbó li va preguntar si podia ballar amb ella. Va ser una de les millors nits de la seua vida. A l'alba, el cavaller va marxar però li va prometre que sempre seria al seu costat protegint-la de tot mal.

Quin mentider! Pensava trista de camí al sacrifici. Acompanyada de son pare, rei de Riverdead i de la cort reial van arribar a la cova del drac. A una distància prudencial del drac van lligar la princesa a un arbre i van marxar. El drac verd i gros va sortir de la cova i es va dirigir cap a ella.

La princesa va tancar els ulls, no li importava morir pel seu regne però aquell verd era totalment antiestètic. Qui li ho anava a dir que moriria així.


A dos passes de la princesa el drac va fer un crit anguniós, la princesa va obrir els ulls i va veure al cavaller de la vall blanca darrere del drac. Aquest li havia tallat la cua i li havia presentat batalla. Després de hores de combat el cavaller dels cabells de carbó estacà la seua espasa al pit de la bèstia. La sang brollà àmpliament i d'aquesta va nàixer un roser. Amb les roses del roig mes inténs que mai heu pogut imaginar. Va agafar una d'aquestes roses i va deslligar la princesa. Aquesta rosa és per tu, com el meu cor. Ella el va besar i van viure per sempre junts.

Milers d'anys després les seues ànimes es tornaven a trobar, i la història a repetir.

Comentaris (3)21-04-2012 18:28:00Poesia i literatura

Tot allò que ja no pot ser

Hui, es celebra la Festa Estelles, a moltes localitats, la que mes a prop ens cau als de la vall blanca és a Otos. Des del meu petit raconet a la xarxa vull retre-li un petitissim homenatge deixant un poema que m'ha trasbalssat. Aixi que senyoretes, cavallers, dediqueu un minut a llegir-la i a recordar un autor tan magnific com nostre.

Tot allò que ja no pot ser - Vicent Andrés Estellés

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açò que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d'escriure'l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
És un amor total i trist
el que sent per tu, criatura,
un amor que m'emplena les hores
totalement amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
voldria saber què fas,
i arribe a la desesperació.
Com t'estime! Em destrosses,
t'acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
aliena probablement
a l'amor que jo sent per tu,
tan adorable! T'imagine
tèbia i nua, encara innocent,
vacil.lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l'espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantània follia:
tot açò que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
Et recorde i estic plorant
i sent una tristesa enorme,
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
amb un fred de col.legiala,
encollida, espantada; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açò que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sàpies,
mentre et tinc al meu davant
i t'estrenyc, potser, la mà,
t'evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una ègloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d'un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
No és possible seguir així,
jo bé ho comprenc, però ocorre,
tot açò que ja no pot ser.
Revisc els dolços instants
de la meua vida, però amb tu.
És una flama, és una mort,
una llarga mort, aquesta vida,
no sé per què t'he conegut,
jo no volia conèixer-te...
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d'amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió,
mentre parles amb una amiga,
per telèfon, d'algun amic;
mentre que et fiques al llit,
mentre compres en el mercat,
mentre veus, al teu mirall,
el desenvolupament dels teus pits,
mentre vas en motocicleta,
mentre l'aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mentre mires la primavera,
mentre espoles les estovalles,
mor un home d'amor per tu,
tot açò que ja no pot ser.
Que jo me muir d'amor per tu.

I és que jo me muir d'amor per tu.

Comentaris (13)03-09-2010 04:22:28General, Poesia i literatura

reben

Rebente quan encara tinc les mans brutes de resina, els peus de pintura i el cos de pols. Pose bas a +3 i el volum al màxim i el meu cor segueix els balls tribals de l'orxata. Tan simple, em tranquilitza fins que em tornen a manar una cosa darrere d'una altra entrant en un bucle que s'ha de trencar.

I bo, sort que encara puc parlar amb tu cada nit encara que uns i altres em furten l'ordinador també. T'agradarà.

I esperar que aribe setembre no per recuperar, sinó per recuperar-te.

Comentaris (3)04-08-2010 10:05:07Poesia i literatura

Fum i records

L'encenc i recorde. Escolte un nen per el carrer. Pentàgon d'amics a un bar. Quina hora és, no ho se. L'aspire. Les nostres copes i una de braves. Silenci i estreles. Un calb contant-nos acudits. I el fum escapant al cel dels Alforins. Acudits a bofetades i partides de bitllar. T'enyore i t'aspire. Entrepans sense ceba. Constants visites al senyor de blanc. Escales de treball i lluna sense cel. T'aspire i t'enyore. Comptes sense sense sentit i escapada d'amics. El oceà atlàntic ens espera. Et cerque i no et trobe. L'atlàntic no és navegable i fugim a les tavernes d'aquells que disfruten de sis copes, T'enyore i camine. Camine i camine i trobe la tristesa de temps passats oblidats. T'escric a les terrasses baix la lluna perdent les amistats. 7. Entrem on les cadires regnen les parets i on els televisors no tenen TDT. 00:19. Et perc. 00:34. Em trobes. 00:35. Perdem paraules a la distància dels concerts que ens separen. La tristesa és feliç quan canta el seu company i jo per fortuna crec odiar-la i oblidar-la alhora. Fum groc a 4€. Llits d'amics on compartir un sol d'escuma empresonat en una botella. El melic dels sentiments que em fa por aflorar. Ara sol a casa amb el company i la companya. S'acaba el fum i tu ets massa lluny i encara plore. Petjades al costat de ma casa. M'asome i trobe la família feliç a la que aspire quan la lluna caiga. Ja no trobe l'ancora que m'amarrava a la realitat i per això fuig a un univers de sentiments podrits baix la lluna de l'Alforí.
Victor Micó. 02.24 - 4/4/2010
Comentaris (8)06-04-2010 13:19:39Poesia i literatura

Ja sembla un any quan la teua mel va deixar els meus llavis.

Ja sembla un any quan la teua mel va deixar els meus llavis.

Per increïble que parega hui he retornat al silenci blanc baix la llum de la lluna, on sempre recordaré la teua dolçor.

Avui per contra el meu alé et torna a perdre, i no a tu, al teu homònim alat, i per contra el mes paregut a vosaltres ara és el fum del tabac, un tabac que em fa oblidar, i un alcohol que em retorna a aquesta ruptura del meu mon idilic. Espere destruir aquella dita que ens recorda que tot temps passat fou millor.

Al meu voltant carasses, si bé hui és carnestoltes, aquestes romanen als seus rostres per enganyar al món, i a si mateixos, per fer-se retornar a aquest anguniós món. Irònic, s'enganyen per tornar a enganyar-se. I per desgràcia les llàgrimes substitueixen la mel.


Bona nit Ontinyent.

Comentaris (5)21-02-2010 12:11:14Poesia i literatura