login
Inicia sessió

register
Registra't

L'heroi de la llegenda.

victooooooooooooooooooooooooor

t'acabo de robar l'ordinador jijijiji



t'3

pd: deixe la xiqueta calent!!!!!!!!! ^^

Comentaris (8)15-09-2010 13:28:44General

- d 24h

I encara que no semble possible hui et voré. Recorde i recorde i ho vull tornar a viure tot i mes. Ser amb tu, besar-te, dinar junts, dormir junts..

Espera'm que hi vaig ^^

Comentaris (3)09-09-2010 00:52:18

Tot allò que ja no pot ser

Hui, es celebra la Festa Estelles, a moltes localitats, la que mes a prop ens cau als de la vall blanca és a Otos. Des del meu petit raconet a la xarxa vull retre-li un petitissim homenatge deixant un poema que m'ha trasbalssat. Aixi que senyoretes, cavallers, dediqueu un minut a llegir-la i a recordar un autor tan magnific com nostre.

Tot allò que ja no pot ser - Vicent Andrés Estellés

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
dessota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
Et veuria anar, tota nua,
anant i tornant per la casa,
tot açò que ja no pot ser.
Sóc a punt de dir el teu nom,
sóc a punt de plorar-lo
i d'escriure'l per les parets,
adorada meua, petita.
Si em desperte, a les nits,
em desperte pensant en tu,
en el teu daurat i petit cos.
T'estimaria, t'adoraria
fins a emplenar la teua pell,
fins a emplenar tot el teu cos
de petites besades cremants.
És un amor total i trist
el que sent per tu, criatura,
un amor que m'emplena les hores
totalement amb el record
de la teua figura alegre i àgil.
No deixe de pensar en tu,
em pregunte on estaràs,
voldria saber què fas,
i arribe a la desesperació.
Com t'estime! Em destrosses,
t'acariciaria lentament,
amb una infinita tendresa,
i no deixaria al teu cos
cap lloc sense la meua carícia,
petita meua, dolça meua,
aliena probablement
a l'amor que jo sent per tu,
tan adorable! T'imagine
tèbia i nua, encara innocent,
vacil.lant, i ja decidida,
amb les meues mans als teus muscles,
revoltant-te els cabells,
agafant-te per la cintura
o obrint-te les cames,
fins a fer-te arribar, alhora,
amb gemecs i retrocessos,
a l'espasme lent del vici;
fins a sentir-te enfollir,
una instantània follia:
tot açò que ja no pot ser,
petita meua, dolça meua.
Et recorde i estic plorant
i sent una tristesa enorme,
voldria ésser ara al llit,
sentir el teu cos prop del meu,
el cos teu, dolç i fredolic,
amb un fred de col.legiala,
encollida, espantada; vull
estar amb tu mentre dorms,
el teu cul graciós i dur,
la teua adorable proximitat,
fregar-te a penes, despertar-te,
despertar-me damunt el teu cos,
tot açò que ja no pot ser.
Et mire, i sense que tu ho sàpies,
mentre et tinc al meu davant
i t'estrenyc, potser, la mà,
t'evoque en altres territoris
on mai havem estat;
contestant les teues paraules,
visc una ègloga dolcíssima,
amb el teu cos damunt una catifa,
damunt els taulells del pis,
a la butaca d'un saló
de reestrena, amb la teua mà
petita dintre la meua,
infinitament feliç,
contemplant-te en l'obscuritat,
dos punts de llum als teus ulls,
fins que al final em sorprens
i sens dubte em ruboritzes,
i ja no mires la pantalla,
abaixes llargament els ulls.
No és possible seguir així,
jo bé ho comprenc, però ocorre,
tot açò que ja no pot ser.
Revisc els dolços instants
de la meua vida, però amb tu.
És una flama, és una mort,
una llarga mort, aquesta vida,
no sé per què t'he conegut,
jo no volia conèixer-te...
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
mor un home d'amor per tu
mentre cuses, mentre contemples
un serial de televisió,
mentre parles amb una amiga,
per telèfon, d'algun amic;
mentre que et fiques al llit,
mentre compres en el mercat,
mentre veus, al teu mirall,
el desenvolupament dels teus pits,
mentre vas en motocicleta,
mentre l'aire et despentina,
mentre dorms, mentre orines,
mentre mires la primavera,
mentre espoles les estovalles,
mor un home d'amor per tu,
tot açò que ja no pot ser.
Que jo me muir d'amor per tu.

I és que jo me muir d'amor per tu.

Comentaris (13)03-09-2010 04:22:28General, Poesia i literatura

Cullera de gelat

Hui, amb una resaca fluixeta ma mare m'ha fet fer neteja de l'habitació, les meues endreces consisteixen en canviar les coses de lloc i amagar-les mes o menys fins que poc a poc tot torna a inundar la meua taula i a ocupar el lloc que li pertoca, el caos. Entre tanta cosa, m'he trobat una cullereta de gelat blava, que m'ha fet recordar quan te'n vaig triar una de rosa sense que et donares conter per fer-nos un gelat davant la catedral de girona. He trobat bitllets, molts bitllets de tren. Planols turistics de Barcelona, targetes de restaurants i conters al raco. Tot records fisics que són només una petita part de tots el que tinc al meu cor.

:* t3

Comentaris (6)20-08-2010 14:11:15

negre

1. No els reconeix, però pasarà. Segur que millora, segur. 2 Es troba molt molt mal. Segur que ho supera. 3. ,,, ,,, La cara de ma mare ho diu tot. No pot ser, no segur que és altra cosa. Ve ma mare i ens diu el que ja sabiem.

Sempre estaràs al meu cor, adeu,

Comentaris (7)06-08-2010 13:55:40

reben

Rebente quan encara tinc les mans brutes de resina, els peus de pintura i el cos de pols. Pose bas a +3 i el volum al màxim i el meu cor segueix els balls tribals de l'orxata. Tan simple, em tranquilitza fins que em tornen a manar una cosa darrere d'una altra entrant en un bucle que s'ha de trencar.

I bo, sort que encara puc parlar amb tu cada nit encara que uns i altres em furten l'ordinador també. T'agradarà.

I esperar que aribe setembre no per recuperar, sinó per recuperar-te.

Comentaris (3)04-08-2010 10:05:07Poesia i literatura

Per a postres

No era bastant tortura ja la distància que ens separa que ara a sobre em confinen a una especie de torura 2.0 portant-me a Fontanars dels Alforins. Podré conectar-me allà que allà quan trobe a algun familiar caritatiu, o quan estiga al carrer davant de la biblioteca tirat com un yonki buscant la seua dosi digital. Però ara a sobre, els movils han deixat de funcionar, confinant-me a desesperar-me al rebre les teues perdudes i missatges als quals no puc tampoc contestar. Però bé.

Saps que m'encanta llegir-te, sobretot recordar-te, encara que ni tan sols puga ara parlar amb tu.

Cada somni em trasllada al teu costat i al despertar la teua imatge regna la meua ment fins que algu em trau de la meua experiència austral i em mana alguna feina banal, com arreglar teulades o pintar alguna façana. Tu vas obrir una escletxa al meu cor, el qual havia enfonsat baix tones de raciocini. Eixa escletxa al teu costat és va transformar en un torrent de sensacions cada una mes forta que l'anterior.

Estic al teu costat encara que semble impossible i pronte ho estarem un poc mes ;)

Tetres moltisim :*

Comentaris (3)24-07-2010 17:48:02

pffff

pfffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

fffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

Et trobe a faltar. :*

Comentaris (5)13-07-2010 14:13:27

Pérfècté

Feia tant de temps que no sentia res semblant, com un foc ennuvolat de fa mes de mil anys. Tanque els ulls i intente no plorar, no vull que em vejes, t'abraço i després et bese amb xocolata desfeta, fent que eixa dolçor que ens defineix aparega i es faja present. Obrec els ulls t'agafe les mans i amb això recordes cada intens segon d'aquest viatge, al tren ja et veig un somriure forçat moll per les llàgrimes. Ja lluny de tu, no puc contindre mes aquest sentiment i rebente amb un mar salat. Intenten tranquil·litzar-me sense aconseguir-ho i sols em queda recorrer al lloc remot on guarde aquesta setmana i desperta un somriure.

T'estime tant...

Recorda, fes allò que et mane el teu cor, recorda que sempre estarem units per fum de mandarina, recorda aquesta setmana i viu com sempre.

T'estime tota teua, i tot inclou tot. De dalt a baix i d'esquerra a dreta.

Deixem que tot romanga pérfècté.

Comentaris (8)02-07-2010 23:22:15

Sabeu que?

No m'ho puc arribar a creure...

DEMÀ SANT JOAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAN!!!

M'encanta :*

Comentaris (10)22-06-2010 01:52:33

We don't need heroes

No ens calen herois, i per això, vivim sense soports, perduts, creant allò que ens fa falta, construïm torres de gel als deserts i d'elles ens queda allò que desperta. No necessitem herois, ens valem per nosaltres mateixos per a aconsseguir el que volem, per fer dia a dia el món que volem i el que és mes important per a sentir els somriures despertar. No ens calen herois, ja ho som tots i cadascú de nosaltres.

Comentaris (7)09-06-2010 20:36:38

Badalle

M'alce, em rente la cara i badalle. Encara tinc son i segurament no he dormit, ni prou, ni bé. Se que esta adormimenta es qüestió de setmanes, que en molt poc despertaré per viure el millor dels somnis, com no, junts.


I és que, sols desperte al teu costat.

Comentaris (2)06-06-2010 09:30:36

Dividir Espanya en 17 trossos.

Hui m'entre sopava, estava veient el ple de l'exelentissim ajuntament d'Ontinyent. a la intervenció de la també excelentissima Lina Insa sobre el pont de sant Vicent, seguia lladrant sobre com l'oposició només sabia "montar lios", crispar, mentir i enganyar. Mentre em preguntava si estaven describint la seua politiaca al govern central o si potser es que nomes tenia un discurs que utiliza a cada intervenció agafe i em torne a conectar a la seua monòtona xarrameca quan diu " i el senyor Zapatero té la culpa de que no ens arriben diners amb les seues ganes de partir Espanya en 17 trossos".


Ha sigut quan el meu estupor ha arribat a vessar el recipient que una cosa així pugera contindre. M'he alçart de la taula i li he cridat, com diria ella, "de tot menos bonico".

Mala puta pècora. Ara resultarà que la divisió autonòmica és cosa del "senyor zapatero".

Senyora lina, la "gent", com vosté anomena als ciutadans d'Ontinyent, no som gilipolles. Per molt que a voste li agradara la idea. Com també li agradarà la idea de una grande y libre. Així anem.

Comentaris (3)01-06-2010 22:12:37

I ja ho saps

Ja saps, que conte els dies per despertar al teu costat, ja saps que sempre busque uns segons per parlar amb tu i que quan no puc fer-ho et tinc sempre present, com un record difuminat que es defineix al felicitarme cada nou dia.

Ara i sempre, como explicarte...

Comentaris (6)30-05-2010 12:58:35

EPIC WIN

Tot aprovaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!

I esta nit soparet ^^

Ja queda menys!

Comentaris (15)28-05-2010 10:21:01

Pàgines: 12345  <>