login
Inicia sessió

register
Registra't

L'heroi de la llegenda.

Les nits d'estudi.

Son llargues les nits d'estudi dies abans dels exàmens. Coeficients d'ajust, taules d'entalpia, rendiments isoentropics... Conceptes fisics que de la ma de les matemàtiques em permeten modelar la realitat que m'envolta, corregir problemes, dissenyar màquines o establir sistemes de control. Però hi ha coses que no es poden mesurar, com l'alegria de poder parlar amb tu per la vesprada o el sentiment que m'invaeix quan se que prompte ens veurem. Tampoc es mesurable la distància que ens separa ja que no existeix quan pense en tu.

Un compte enrrere cap a un capdany inoblidable em dona forçes per a seguir estudiant. Començar el 2014, un any que es preveu històric, brindant el nostre amor i fer propòsits d'esmena.

Me'n vaig a dormir i com sempre et dessitge coses maques.

Bona nit princesa.

Comentaris (1)15-12-2013 03:41:55

Sant Valentí.

Avui és 14 de Febrer, el meu compleix hui 85 anys per la vesprada el tocaré per felicitar-lo i comentar l'oratge que està fent per València i per Fontanars. Avui, però, també és un dels dies dels enamorats que celebrem la meua xixi i jo.

Com avui no et podré fer un petò, te'n vaig fer mil i un al carnaval.

Dimonieta meua, passarem junts Sant Jordi i Sant Dionís. Ens estimarem per falles al igual com ho fem per nadal. Acariarem nuvols amb les mans. I cada dia t'alces amb un "Bon dia princesa" i et gites amb un "Somia en coses maques".

Perquè t'estime.

Fins a la lluna i tornar. :*

Comentaris (4)13-02-2013 23:14:57

Si tanque els ulls.

Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d'estiu quan no teníem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren...

De vegades necessite tancar els ulls, recapitular i mirar amb distància. Després somric. Un estupid somriure es dibuixa a la meua cara. Per dificil que siga el dia, per complicats que siguen els problemes, si tanque els ulls i veigs els teus de color de tardor res em pot aturar.

Si tanque els ulls ens puc veure recorrer tots els països catalans, de salses a guardamar i de fraga a l'alguer. Si tanque els ulls ens veig un diumenge a les 7 del matí cami de Empuriabrava amb cares de son. Si tanque els ulls puc tocar l'aigua de la platja de Palamós.

Si tanque els ulls puc estar al teu costat.

Comentaris (2)06-11-2012 23:51:13

La meua realitat paral·lela.

Diu la teoria de cordes que podem explicar tot l'univers afegint dimensions i universos paral·lels.

Jo sense poder arribar a entendre l'abast de l'anomenada teoria, puc entendre el concepte de realitat paral·lela. Quan estic al teu costat, tot canvia. Visquem la quarta dimensió a Montblanc. Juguem entre els camins de ronda. I fins i tot les muntanyes mes altes toquen el mar. Tota una bojeria que ja m'agradaria que explicara el millor dels cientifics. Nosaltres però, ho podem sentir. Com sentim la tramontana a les torres davant el mar. Apaguem les veles si ens fem un petó quan en fem dos. I es que d'entre totes les realitats disponibles, jo, Victor d'Osona et trie a tu, Marina del Maestrat.
:*

Comentaris (1)20-09-2012 01:00:09

Quan la nit s'allarga.

02.53. Roses i Rodeo. El llit s'aparabola amb el meu pes. Viure en esència fusionats tinc és un desig. Hora i mitja de perduda. The shining. Bacon en tomata, fornatge, saslsitxa i pizza. Blau. Verd. Roig. Verd i Blau. Taronja. Tots. El ventilador a la finestra airejant els meus cabells tallats. I les hores passen, entre benzè, toluè i xilè. Entre vigues que es deformen amb un axil N i un torsor τ. Em lleve la camisa per si entra la brisa. Brandon Flowers. American Psico? No que s'ha d'estudiar. Bona nit? Bon dia per dormir.

Comentaris (6)03-06-2012 03:06:14

699d * 24h/d * 60m/h * 60s/m = 60 393 600s

Avui fem, 60 393 600 de segons pensant l'un amb l'altre. 60 393 600 des que ens vam besar per primer cop a Palamós. Avui, 60 393 600 segons després tenim encara milers de motius per somriure, per avançar, per conquerir un futur junts. Avui, tinc ganes de acabar amb el curs, de pujar cap amunt ben amunt cap al racó mes bonic de Catalunya i envair la teua habitació. Tinc ganes de fer feina. Tinc ganes d'estar amb tu.

I de fer-te un petó amb la mateixa intensitat que fa 60 393 600 segons.

23 Juny 2010 - Palamós

Un any i onze messos = tres-cents seixanta-cinc mes tres-cents trenta-quatre dies = setze mil set-cents setanta-sis hores = un milió sis mil cinc-cents seixanta minuts = seixanta milions tres-cents noranta-tres mil sis-cents segons

Bonus

Comentaris (4)22-05-2012 22:33:18Poesia i literatura

Sant Jordi de la Vall Blanca.

Conta la llegenda que al petit regne de Riverdead havia vingut un drac que causava estralls entre homes i bèsties. Per calmar-lo haurien d'oferir a la noia mes guapa del poble. Aquella, era òbviament la seua princesa, la princesa antiverd. No sabeu qui era? Jo vos ho explique.

Al petit regne de la princesa, conegut era el seu odi pel color verd. No tolerava que res al castell fora d'aquell color. Els cuiners havien de colorar els aliments, deixar pansir els arbres però sobretot i el més punitiu era anar vestit de verd. Suposava l'expulsió del regne. La nostra princesa havia obtingut un do diví, la seua bellesa. Ara se li girava en contra. L'única opció per a que el malvat drac no arrasara el regne era el seu sacrifici. Tot estava disposat pel 23 d'abril. El seu regne viuria en pau per sempre mes.

La nit abans pensant-hi va recordar un dia 23 de feia un any i deu mesos. Aquella nit va conèixer un cavaller del regne de la vall blanca. Amb una cuirassa taronja i els cabells de carbó li va preguntar si podia ballar amb ella. Va ser una de les millors nits de la seua vida. A l'alba, el cavaller va marxar però li va prometre que sempre seria al seu costat protegint-la de tot mal.

Quin mentider! Pensava trista de camí al sacrifici. Acompanyada de son pare, rei de Riverdead i de la cort reial van arribar a la cova del drac. A una distància prudencial del drac van lligar la princesa a un arbre i van marxar. El drac verd i gros va sortir de la cova i es va dirigir cap a ella.

La princesa va tancar els ulls, no li importava morir pel seu regne però aquell verd era totalment antiestètic. Qui li ho anava a dir que moriria així.


A dos passes de la princesa el drac va fer un crit anguniós, la princesa va obrir els ulls i va veure al cavaller de la vall blanca darrere del drac. Aquest li havia tallat la cua i li havia presentat batalla. Després de hores de combat el cavaller dels cabells de carbó estacà la seua espasa al pit de la bèstia. La sang brollà àmpliament i d'aquesta va nàixer un roser. Amb les roses del roig mes inténs que mai heu pogut imaginar. Va agafar una d'aquestes roses i va deslligar la princesa. Aquesta rosa és per tu, com el meu cor. Ella el va besar i van viure per sempre junts.

Milers d'anys després les seues ànimes es tornaven a trobar, i la història a repetir.

Comentaris (3)21-04-2012 18:28:00Poesia i literatura

La meua xixi.

Com a Valencià, per a mi el dia dels enamorats és el 9 d'Octubre, Sant Dionís. Com a Català, ho és Sant Jordi. I com a persona que viu a una societat occidental, també ho ha de ser Sant Valentí.

Hui, 14 de febrer és Sant Valentí i per això vull parlar-vos de la meua Xixi. La Marina.

La meua Xixi viu a l'Empordà, al País del Vent. A una plana riallera envoltada de platges i aiguamolls i mes concretament a un petit poble que es diu Riumors. És estudiant de filologia catalana i sap de tot. Per això sempre m'està corregint i no li agrada que diga calcetins en compte de mitjons. Sempre aconsegueix animar-me quan alguna cosa em capfica i em desperta un somriure quan m'alce al seu costat. Quan estic amb ella sóc altra persona, estic content, apenes tuiteje, inclús arribe a mirar telescombreries. A mes és del Barça, el millor equip del món.

Es podria dir que és la noia perfecta, tot i ser fredaluga i ploranera.

L'única cosa que em fa sentir trist és no estar al seu costat en un dia com hui.

Però estic content d'haver passat Sant Dionís i Sant Jordi junts; d'haver estat aquestes dues setmanes junts, les quals en compensació podríem anomenar la Setmana dels enamorats, Sant VMBR.

Comentaris (4)14-02-2012 00:48:49

Tic, tac. Foucault

Sols. Junts. Sols. Junts.

Com el pèndul de Foucault, el món gira al nostre voltant.

Com les estacions. Quan tu no estàs tinc fred, em pose trist i pensatiu. És hivern quan tu me manques i em plante quan és estiu.

I com tantes coses, els trajectes entre Ontinyent i València son mes llarges, la ciutat és mes lletja i l'habitació mes buida.

Igual que focault ara estem separats però tornarem a estar junts.


Tic. Tac.

Entre la vall i el Túria.

Victor Micó

Comentaris (1)27-11-2011 22:41:41

Perdut als carrers del món.

Si ara me’n vaig segur que es fa llarga la tornada
me’n vaig sols amb el bitllet d’anada

estic segur de com vull començar el viatge
m’hauré de desprendre de quasi tot l’equipatge
tot allò que em sobra, tot allò que em pesa
tot allò que no cap dins d’una maleta
tot allò que em fa fàstic de València,
l’odi del poder i la seua violència.

Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m’ajuda a no perdre el nord
no saps l’esforç que em costa deixar aquesta terra
creuaré volant mil i un països en guerra
miraré, buscaré, em perdré però caminaré
He lligat una corda del meu cor al punt d’origen
així quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.


Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan s’amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.

Si ara me’n vaig no contes el temps fins que jo torne
no sé quan però ens tornarem a vore

vull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratge
córrer com una fera que es confon amb el paisatge
llençaré la roba, cremaré tota disfressa
dins de la motxilla la teua tendresa
un nou tatuatge i un punt d’incertesa
una nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.

I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon record
que m’ajudava a no perdre el nord

recorda que hi ha qui sura i ha qui s’ofega
i qui pensa que el seu melic és el centre de la terra
miraré, buscaré i tornaré i ja no em perdré
He vingut per quedar-me i encara hi ha qui m’espera
carregat amb l’experiència i mil nits de carretera

Perdut als carrers del món
em guiarà la lluna quan ja s’amague el sol
perdut als carrers del món
hi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es fosc
Perdut als carrers del món
mire per la finestra i la vida es fon amb la mort
perdut als carrers del món
batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors

Comentaris (2)15-09-2011 22:28:11

Un valencià de l'empordà.

Sense poder dormir per les nits estic per tu, per la teua absència, la teua buidor al llit, el forat que m'has deixat al cor. Sense tu la nit és fosca, la nit és nit.

Esperant que eixca el sol, esperant-te. cada soroll, cada racó, em recorda el sentiment al teu costat al teu costat i les ganes de tornar-te a vorer em martiritzen.

Per sempre teu, un valencià del empordà.

Comentaris (2)30-08-2011 23:16:52

Fusió de penjolls

Les llàgrimes que recorren les meues galtes, no expressen sinó l'àrdua necessitat de veure't prompte.
Aquesta, aquest somni, prompte serà despertat sense mes companyia que la teua presència esperem.

Les nits al costat del cresol, sense poder dormir. Llegint (451ºF), o fent qualsevol cosa que acalle el cor, i els desitjos que mes ànsie.

Per això et faig perdudes a la matinada, quan canten els pardals i qual el cel comença a blavejar per les serres de llevant.

Signe la missiva per descansar els pensaments.

T1i1 Brisa Marina.



Foto: Fusió de penjolls.

Comentaris (3)04-08-2011 18:49:20

Me sobren paraules

i les peso dir.


Aquesta nit, m'ha superat un univers de les emocions mes profundes, convocades per el mes profund dels sentiments del meu cor.

Aquests sentiments, bruts per la culpa d'una ofensa a la princesa mes rosa de Riumors.

Aquesta ofrena, pagana, estupida, infantil i d'eixerebrat, ha sigut castigada amb la pijor de les sensacions, el buit.

Trencat per la caganera sensació de no saber el que estàs fent.

pd: 11m

pd: Segur

pd: estudiaré per estudiarte

Els Amics De Les Arts – Tren transsiberià

Comentaris (2)28-05-2011 04:16:29

Papi

Yo soy tu papi.

Comentaris (3)13-05-2011 01:43:50

UN AMOR, UNS CARRERS

(Abans de posar-se a llegir el podeu escoltar musicat ací)


Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història,
un amor, un destí: perdura sense els noms,
són els noms d’uns carrers, l’amor, el sol amor.
Aquells besos frenètics a la porta de casa,
una lenta tristesa que et recorria el cos
o una alegria invicta, una delícia efímera
que ara retorna intacta... Tot retorna, agrupant-se;
és ja una sola història, un amor, un destí.
Aquelles nits d’hivern, aquelles nits d’estiu.
Els amors fan l’amor, les històries la història.
Les paraules terribles
les paraules terribles que ja no diu ningú.
Aquelles mans enceses de vegades cruels,
d’altres vegades tendres.
Tots els amors, l’amor, tota la vida.
Jo no sé si està clar: per a mi sí que ho està.


Andrés Estellés, Vicent. “Un amor, uns carrers”

t10, estimada meua :*

Comentaris (2)08-05-2011 23:43:50

Pàgines: 12345  <>